Ya no aguanto más aquí

Y subir al coche, un lunes por la mañana, después de haber derramado todo el café por encima de mis pantalones limpios, de mis camisetas limpias, de mis botas sucias. No conseguir dominar mis rizos, llegar tarde y no querer llegar, ni tarde ni nunca, al trabajo. Encender la radio. Escuchar Cuchillo. Y por lo menos, no sentirme tan sola. (Cuchillo. Hora Bruja, del álbum Encanto. 2012).

Tragedia en el servicio de señoras. Manos de topo

Tragedia en el servicio de señoras, ¿quién tiene el amor que falta en ti? Esconde los colmillos al besarme, ya no están de moda. Querías que pareciera un accidente, que nadie descubriera la verdad, optaste por los crímenes domésticos y ahora estás sola. Contrabando de bolas de nieve, qué difícil ser sexy en Navidad, en cualquier momento vas a ponerte a llorar. Tú sabes lo que hay que hacer, quiero verte desaparecer. Si todo el mundo es feliz con los delfines, ¿por qué no te quisiste enamorar del triple mortal hacia tu cama desde mi azotea? No se te dieron bien las cremalleras ni el sexo de reconciliación, el invierno no fue negociable y ahora estás helada. Contrabando de bolas de nieve, qué difícil ser sexy en Navidad, en cualquier momento vas a ponerte a llorar. Tú sabes lo que hay que hacer, quiero verte desaparecer. Contrabando de bolas de nieve, qué difícil ser sexy en Navidad, en cualquier momento vas a ponerte a llorar. Tú sabes lo que hay que hacer, quiero verte desaparecer.

Voy a ponerme guapo

Dime un color, un libro, un disco, una situación. 

Una ciudad, una mentira, un local, un ¡qué se yo! Pero que parezca que estás diciéndome la verdad, que yo me lo crea, pon entusiasmo y ya verás. Voy a arreglarme hoy, voy a ponerme guapo. Todo lo guapo que puedo estar, para pasar la tarde contigo y con nadie más. Y si tus respuestas son las acertadas, señala un punto en el mapa. Y si me gustara al llegar tu mirada... Susurraré una canción que sólo tú escuches. Pondré entusiasmo, empeño y ya verás. ¡A ver si es verdad! ¿Será verdad? ¡Que sea verdad! ¡A ver si es verdad, y te puedo besar!

Sesiones ligeras. Xoel López i Iván Ferreiro

"Cuando me quedo mirando como si estuviera ausente es porque estoy viajando. No pienses que voy a perderme."

MIS TOMATES SE HAN VUELTO OCHENTEROS

Eso parece a la vista de esta imagen. Hubo un día en que parecían realmente tomates del siglo XXI, tomates 2.0 ausentes, agobiados de tanta crisis y de tanta competencia. Que si negros, que si raff, que si pera, que si cherry.. uf!! y eso que les gustaba la musica indie eh??. Y se habían acostumado a los gin-tonics de sabores. Pero no, ahora ya no. Se han vuelto definitivamente ochenteros. A la que ven unas Wayfarer de Ray-Ban (o de los chinos. eso da igual) y algo de leopardo, ¡allí que se van! nada de música indie, vuelta a los productos prefabricados de las grandes discográficas, que nos lo den todo hecho ¡coño! que no quieren buscar ni pensar. Que suena Madonna? ¡pues venga! ¿y Cindy Lauper? ¡a bailar! ¡Muerte al flequillo y a los gafapasta! ¡Que viva la laca y el Ron con Cola!

PA D'OLIVES NEGRES I PIPES

Com que funciono per impulsos, un cop arribada la primavera el meu amor per la cuina vista, olorada i tastada incorpora la cuina executada, o sigui, que m'he posat el davantal i mans a l'obra i he anat fent cosetes. Avui, un pa d'olives negres. La recepta original és de Delantal o Mandil, però jo he substituït les nous per pipes de girasol crues i sèsam. No està gens malament el resultat, per ser que tinc un forn de gas molt difícil de controlar i que no escalfa de manera uniforme. Però el més important és: fa tanta ilu veure el pa fornejat!! i fa olor de casa i converteix el teu dia en una escena de peli americana de després de dinar. 

El resultat m'encanta!! un pa mediterrani, ideal per sucar amb tomàquet, per torrar, per menjar amb formatge fresc, amb hummus o amb un bon pernil i una copeta de vi.

Ingredients:

-500 gr de farina de força

-aigua

-sal

-oli

-olives negres (millor si són bones, tipus d'Aragó, o italianes, són més gustoses)

-7gr de llevadura

-romaní i orenga

VERSAILLES

Si t'agraden els bars amb sofàs i sillonets, amb espelmes a les taules i llumetes de colors, aquest és el teu lloc!! Al Versailles (Encarnació, 43, al barri de Gràcia a Barcelona) pots sopar i prendre copes. Només entrar hi ha els dos sillons més confortables en els que m'he pres una cervesa, de color vermell, molt retros i a més és un lloc privilegiat perquè controles tots els moviments de tothom que entra i surt del local, si entren per primera vegada, si van a fumar, si fumen molt o poc, etc. També corres el perill de menjar-te la porta, però ser voyeur té a vegades aquestes coses.

Les canyes costen 1€, les més barates de Gràcia segur!! També s'hi pot sopar així que al local s'hi barreja la gent que sopa amb la que ja pren la primera copa, però la barreja és agradable, molt natural. No vaig sopar-hi però hi ha hamburgueses, rissottos i amanides. Això queda pendent per la propera. Una observació: tenen tònica Fever-Tree, una de les millors (segons els entesos en gin-tònics) i una de els més cares.  

Un detall important: el local està ple de prestatges amb llibres i llibres, així que pot ser el lloc ideal per a prendre un cafetó i gaudir d'una tarda tranquil.la i solitària amb un bon llibre. Hi ha força referències a la Audrey Hepburn al local (quadres a les parets, a la targeta de visita, etc.), potser la musa inspiradora del bar?