VERSAILLES

Si t'agraden els bars amb sofàs i sillonets, amb espelmes a les taules i llumetes de colors, aquest és el teu lloc!! Al Versailles (Encarnació, 43, al barri de Gràcia a Barcelona) pots sopar i prendre copes. Només entrar hi ha els dos sillons més confortables en els que m'he pres una cervesa, de color vermell, molt retros i a més és un lloc privilegiat perquè controles tots els moviments de tothom que entra i surt del local, si entren per primera vegada, si van a fumar, si fumen molt o poc, etc. També corres el perill de menjar-te la porta, però ser voyeur té a vegades aquestes coses.

Les canyes costen 1€, les més barates de Gràcia segur!! També s'hi pot sopar així que al local s'hi barreja la gent que sopa amb la que ja pren la primera copa, però la barreja és agradable, molt natural. No vaig sopar-hi però hi ha hamburgueses, rissottos i amanides. Això queda pendent per la propera. Una observació: tenen tònica Fever-Tree, una de les millors (segons els entesos en gin-tònics) i una de els més cares.  

Un detall important: el local està ple de prestatges amb llibres i llibres, així que pot ser el lloc ideal per a prendre un cafetó i gaudir d'una tarda tranquil.la i solitària amb un bon llibre. Hi ha força referències a la Audrey Hepburn al local (quadres a les parets, a la targeta de visita, etc.), potser la musa inspiradora del bar?

LA PANXA DEL BISBE

Uns platillos per sopar a La panxa del bisbe (carrer Rabassa, 37 al barri de Gràcia, a Barcelona) després de fer unes canyes al Gata Mala. El lloc és petitó, i si hi ha gent és de tot menys íntim. No seria el lloc adient per a parlar de coses que no vols que senti el de la taula del costat.  Té molta fusta, cosa que m'agrada: fa caliu. Gerra d'aigua només arribar (m'agraden aquest detalls, a França sempre ho fan i sempre m'ha semblat molt bona idea, amb aquelles gerres grogues de Ricard), aigua de l'aixeta però tractada, així que té bon gust. Platillos o tapes elaborats de preu mitjà. Nosaltres no estàvem per gastar gaire així que vam demanar pa amb tomàquet, seitons, anxoves i berberetxos a la planxa i dues copetes de vi. Tot plegat 25€. Pensàvem que els seitons serien fregidets, però no, eren avinagradets, així que vam tenir doble ració de similars, però vam disfrutar-ho amb el pa amb tomàquet i l'oli que regalimava. Vam seure a la barra, des d'on es pot veure tot el que passa a la cuina i, evidentment, a la barra. Per una voyeur com jo, això és fantàstic. Vaig poder veure que a la cuina les rajoles de la paret són com les de casa la iaia, que els cuiners són molt curosos preparant els plats, que a la barra hi ha una aixeta d'osmosis, que la cambrera que aten la barra no debia tenir un bon dia i no estava per moltes festes i que tinc les mateixes copes de vi. I a sobre, vam trobar-nos una actriu de La Riera. I els dos marujitos vam ser feliços.

LA GATA MALA

Per fi!! per fi he pogut anar al Gata Mala!! concretaré: bar al carrer Rabassa, 37, al barri de gràcia a Barcelona. I ho havia intentat eh?? però sempre coincidia que jo volia anar-hi quan ells feien festa. Mala suerte la mía. Però ha valgut la pena l'espera. Segons el que ens va dir un dels seus fidels a l'entrada, mentre ens mullàvem sota la pluja: "no sé si fan cafès, però tiren les millors cerveses del món". I si, la veritat és que les cerveses estan super ben tirades, amb un extra d'espumeta suau i flonja i amb dos "meneos" amb el tirador. És Moritz i n'hi ha de dos tipus, la rossa i l'Epidor, més fosca (que a mi personalment m'agrada més). I amb cada beguda et posen una tapa gratis!! si, si!! i això que sóm a Catalunya!! oeee!! per fi!!! El meu xurri i jo ens hem proposat trobar tots els bars que posin tapeta gratis amb la canya. Que estem de crisi!! i per això hi hem anat a parar. Hem begut 2 Moritz i una copeta de vi cadascú (boníssim, Marmellans, de D.O. Montsant) i aquestes han sigut les tapes:
1. llesqueta de pa amb fuet a dojo
2. montadito d'ensaladilla rusa que te mueres de bona
3. montadito amb formatge, tomàquet i rúcula

El lloc és super, super petit i està a tope, de gent molt fashion, com és habitual a Gràcia. A la barra dues noies s'ensenyaven les últimes labors que havien fet amb amigurumi. Amb això ho dic tot. Una gran pissarra mostra tot el que s'hi pot menjar. Els de la barra són encantadors i ens van reconeixer en entrar per segona vegada (la primera ronda va ser de birres, vam marxar a un altre lloc i vam tornar per fer el vinillo), suposo que per la pinta de voler tapes gratis que debiem fer.
Un local on les indicacions del lavabo són clares: AQUÍ LAS GATAS MALAS i AQUÍ LOS GATOS BUENOS. Aquest fet jo l'agraeixo moltíssim, perquè odio aquella sensació d'anar al lavabo i quedar-me tres hores davant de les portes perquè no sóc capaç de desxifrar a quin lavabo anem les nenes. (amb les cervesetes a sobre encara em costa més del que és habitual).

Ah! i tot i que no els vaig tastar, he llegit que fan uns gin-tonics boníssims, amb cogombre i pebre!! que segur cauran a la propera visita.

Recordo que hi ha una plataforma protapa gratis muntada al facebook, de la que sóc seguidora. Els clients sortim tan contents quan ens la posen... (la tapa, of corse!) Plataforma pro tapa gratuita

UN AMOUR DE JENEUSSE

La peli amb la que s'ha inaugurat el D'A: Festival Internacional de cinema d'autor de Barcelona 2012 de Mia Hansen-Love.
L'argument m'agradava: la vida i la mort d'un amor de juventut important i intens. A més, era francesa, i m'agraden les pelis franceses, i a sobre en versió original! un regal! però no me l'he pogut creure perquè la inexpressivitat i fredor de la noia protagonista no m'ho ha permès. Potser era buscat, potser la directora buscava juventut, falta d'experiència, introversió. Però a mi m'ha impedit centrar-me en la història. No m'he pogut creure que tant amor i tant patiment com en teoria sent la noia no es transmeti de cap manera en el cos, en els moviments, en les expressiona facials. En fi, em quedo amb la selecció musical i amb la resta de personatges.

BEGINNERS

Hacía tiempo que no me emocionaba como hoy lo he hecho viendo esta peli. THIS IS WHAT LOVE FEELS LIKE. Lo que queremos, el miedo que tenemos a perder a quien amamos, querer una vida auténtica e intensa, el miedo a sufrir, la pérdida, las nuevas ilusiones, lanzarse a la piscina y salir del armario, mirarse sin hablar, las fiestas de disfrazes, dibujos, perros que no quieren estar solos, hoteles, llamadas fingidas por teléfono porque no me atrevo a contártelo, la vida en los años 50, arte, ser fiel a uno mismo, patinar por los pasillos de un hotel.
"siempre lo he dejado por miedo a que saliera mal y haciendo en realidad todo lo posible para que así fuera"
Las miradas de Ewan McGregor y Mélanie Laurent se funden y todo explota.