L'argument m'agradava: la vida i la mort d'un amor de juventut important i intens. A més, era francesa, i m'agraden les pelis franceses, i a sobre en versió original! un regal! però no me l'he pogut creure perquè la inexpressivitat i fredor de la noia protagonista no m'ho ha permès. Potser era buscat, potser la directora buscava juventut, falta d'experiència, introversió. Però a mi m'ha impedit centrar-me en la història. No m'he pogut creure que tant amor i tant patiment com en teoria sent la noia no es transmeti de cap manera en el cos, en els moviments, en les expressiona facials. En fi, em quedo amb la selecció musical i amb la resta de personatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada